dimecres, 30 de març de 2011

Un luxe culinari als rius gironins

El passat 25 de març, a l'edició reginal de Girona del rotatiu La Vanguardia, la periodista Teresa Artigas va escriure un interessant article sobre la pesca de l'angula i el seu valor culinari. Reproduim aquí tot l'article:

Tot just ha finalitzat la pesca de l'angula a les desembocadures dels rius Daró, Ter, Riuet, Fluvià, Muga, rec del Molí i grau de Santa Margarida, una pràctica fortament regulada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i restringida als pescadors amb llicència, que cada vegada són menys. La normativa determina els punts on es pot pescar a cada riu, les característiques de l’ormeig, la manera de calar-lo a l’aigua, les dates de pesca i de veda, les hores en què està permès pescar i l’obligació de declarar el volum de captures i d’entregarne un 10% viu a laDirecció General de Pesca Marítima, que el dedicarà a l’estudi i a la repoblació de l’anguila.

Tot i l’estricta regulació, els pescadors no es fan enrere, senzillament s’hi adapten, ja que l’angula, l’únic aleví que està permès pescar, la venen entre 300 i 400 euros el kilo i els gastrònoms estan disposats a pagar el que els demanin per menjar una cassoleta de 80 grams d’angules a la bilbaïna, preparades amb un bon oli d’oliva, all i cirereta. “Es diu que les angules no deixen de pujar de preu, però no és exactam ent així. Per Nadal hi ha més demanda i és una mica més cara, com tot el peix. Anys enrere, els japonesos compraven angula per a l’engreix a uns 700 euros el kilo i es quedaven el 80% del que es pescava aquí. Ara la venda
als japonesos està prohibida perquè es prioritza la repoblació dels rius europeus, i els preus s’han estabilitzat”, assegura Joan Mitjà, un dels cinc pescadors amb llicència per pescar angules de la Confraria de l’Estartit.

L’angula és un peix que posa en evidència els misteris de la natura. Aquestes larves minúscules arriben als nostres rius després de recórrer una distància de 5.000 quilòmetres, un viatge que dura més de dos anys. Quan arriben aquí, el seu pes és, aproximadament, d'un gram i mesura uns 75 mil·límetres. Neixen al mar dels Sargassos, a l’Atlàntic Nord, i des d’allà emprenen la travessa empeses pel corrent del Golf fins a Europa, on remunten els mateixos rius on van viure els seus progenitors. Les que aconsegueixin sobreviure, al cap dels anys tornaran cap al mar
dels Sargassos per aparellar-se, desovar i morir. Com s’orienten o per què recorren una distància tan llarga és un misteri que els biòlegs fa anys que intenten desxifrar.

Quan les angules arriben al seu destí i comencen a remuntar el riu, és el moment en què els pescadors les esperen. Des del 20 d’octubre, data en què comença la temporada, els cinc pescadors de la Gola del Ter realitzen les seves captures a partir d'un torn rigorós. Cada dia li toca a un, de manera que cadascun pot pescar cada cinc dies des de les 5 de la tarda fins a les cinc de la matinada.

El reglament per a la pesca de l’angula als rius de Girona estableix que s’ha de dur a terme amb bussó, un ormeig de forma polièdrica, d’estructura de fusta o de ferroimalla de fibra artificial o de ferro amb un embut a la base dirigit cap endins per on entra el peix. El bussó es cala al riu amb l'ajuda de canyes i amb l’embut dirigit a contracorrent. Al costat, s'hi posa una malla fins a la vora del riu per desviar les angules cap al bussó. Les autoritats competents també limiten el número
de bussons per pescador (sis cadascun a la Gola del Ter) i exigeixen mesures perquè altres espècies protegides com la llúdriga, el turó i el cabasset no hi quedin atrapades. Tots els bussons han de portar un precinte en un lloc ben visible perquè els guardes forestals puguin detectar de manera ràpida la pesca furtiva.

Des de que el 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració de parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, on se situa la Gola del Ter, la vigilància dels guardes forestals s’ha incrementat molt, tot i que l’activitat continua. “Aquest any no s’està pescant gaire, i no és pas per falta d’aigua, sinó perquè ha estat un any de tramuntanes. El vent del nord ha desplaçat la desembocadura i caldria obrir un canal per deixar que les angules puguin entrar i pujar riu amunt sense dificultats. Això és el que hauríem fet abans, però des que la Gola del Ter és parc natural, no gosem fer-ho”, es lamenta Joan Mitjà. La pesca de l’angula ha minvat, però les larves segueixen arribant cada any i procurant bons guanys als qui les pesquen. “Durant tota la temporada de pesca, d’octubre a març, pot haver-hi quatre o cinc nits bones, això vol dir que es pesquen entre 10 i 30 kilos d’angules en una sola nit, però hi ha nits en què no hi treus res, d’altres que en fas mig kilo i altres dies tens més sort i en pesques dos o tres kilos”, detalla el pescador de la Gola del Ter.

Les anguiles dels rius europeus han disminuït el 90% Segons les estadístiques europees, en els últims anys la quantitat d'anguiles en els rius del continent ha aminorat un 90%. Actualment, la pesca d’aquesta espècie està prohibida i la majoria de la que es ven al mercat prové de les piscifactories. “Hi ha qui diu que el descens de l’anguila, i en conseqüència de l’angula, és culpa de l’abús de la pesca, però hi ha altres causes, com la contaminació dels rius, la sequera, les represes, etcètera. Aquest descens d’anguliles és, en part, el motiu pel qual la Direcció General de Pesca i Acció Marítima del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca permet la pesca de l’angula, tot i que amb les restriccions esmentades. “A la Gola del Ter som cinc pescadors amb llicència i el nombre de pescadors no pot augmentar, sinó que a mesura que anem desapareixent potser deixaran de donar llicències. De moment, segons els estatuts de la confraria només cal el consens de tots els pescadors amb llicència per pescar angules per acceptar un nou pescador, tot i que el nombre no pot superar els cinc”, assegura Joan Mitjà.

Tot el que es pesca durant la temporada s’ha de declarar a la Direcció General de Pesca i els pescadors els han d’entregar el 10% d’angules vives. “Aquestes angules les porten en una piscifactoria pròpia i les tenen allà fins que són adultes i poden tornar-les a introduir als rius. D’aquesta manera mantenen un equilibri que equival al percentatge que no sobreviu. Paral·lelament, aquestes angules se sotmeten a estudis per establir els recorreguts que fan, etcètera”, afegeix Mitjà. D’altra banda, la Generalitat premia el fet que les angules es destinin a l’engreix en comptes de la restauració; per aquest motiu es prioritza la venda d’angules a les piscifactories europees en detriment de les japoneses, ja que d’aquesta manera s’assegura la supervivencia d’aquesta espècie al continent.“Si se segueixen aquests criteris, es podran pescar angules durant molt anys”, relata el pescador.